Revista Literaria
ARTICLE D'OPINIÖ:
Narcís Oller i Moragas
Va naixer a Valls el 10 d'agost de 1846 i va morir Barcelona, 26 de juliol de 1930 va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabant sent un dels escriptors més reconeguts del segle XIX.
Jacint Verdaguer i Santaló
Va naixer a Folgueroles, Osona el 17 de maig de 1845 i va morir a Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona el 10 de juny de 1902 fou un poeta i prevere català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
Narcís Oller i Moragas
Va naixer a Valls el 10 d'agost de 1846 i va morir Barcelona, 26 de juliol de 1930 va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabant sent un dels escriptors més reconeguts del segle XIX.
Jacint Verdaguer i Santaló
Va naixer a Folgueroles, Osona el 17 de maig de 1845 i va morir a Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona el 10 de juny de 1902 fou un poeta i prevere català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
- Article d’opinió: podeu fer una valoració sobre alguna obra o comparar diferents obres de la mateixa epoca ijustificar quina us sembla millor i perquè.
La febre d'or, Oller cerca una proporció més reeixida entre l'estudi d'un cas concret -que focalitza l'ascensió i davallada econòmica de Gil Foix- i la construcció del marc social, econòmic i històric de la Barcelona moderna i cosmopolita. Però aquest equilibri, que s'aconsegueix de ple a la primera part de la novel·la, es perd a la segona. Darrere de la història dels protagonistes, l'autor redueix el que havia de ser el poema de l'especulació gran i terrible a un simple canvi de costums. El desenllaç només es resol en el pla individual, motivat per una vulgar estafa, cosa que resta intensitat dramàtica a la novel·la. Amb tot, l'obra presenta grans encerts. Yxart hi destaca, a més de l'ambició, la imaginació reproductora vivificada per l'observació del que és més íntim, la transformació de la classe burgesa mercantil i comercial i dels seus costums, la galeria de personatges, l'absència d'efectismes i violències, la supeditació de la realitat a un estricte principi de causalitat i la utilització d'un estil alhora precís i poètic. La ciutat es personalitza per mostrar amb detall els moviments socials i el cosmopolitisme de la vida urbana.
La febre d'or és una novel·la costumista de Narcís Oller. Es tracta de l'obra més ambiciosa de l'autor publicada en tres volums entre 1890 i 1892.[1]
Quan Narcís Oller escriu aquesta novel·la es troba en el moment més àlgid de la seva popularitat i en ella descriu la societat barcelonina de finals del segle XIX, en el període conegut com a Febre d'Or, d'on pren el seu nom. A través d'una narració rica en detalls, l'autor presenta la societat burgesa i refinada i, també, la Barcelona treballadora de la part baixa de la ciutat. Presenta l'especulació que fa rics i els resultats tangibles d'aquesta especulació que transformen la ciutat.
La Febre d'Or es pot encabir dins la novel·la de costums, fet que l'apropa a Pilar Prim, una de les altres novel·les d'Oller que es classifica dins el gènere costumista.
Jacint Verdaguer i Santaló
Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença i del moviment romàntic (que s'estén al llarg del segle XIX), romanticisme que busca en el passat medieval, en la natura i en la parla popular els temes i l'expressió dels seus ideals estètics; Renaixença que persegueix la modernització.
Autor d'obres cultes d'una gran ambició, se serví de temes i formes populars per transmetre les idees del catalanisme conservador i del catolicisme del seu temps. Tornà a la llengua catalana el prestigi perdut d'un idioma de cultura, i, tot i els seus desequilibris, dugué a terme una obra perfectament coherent, al servei dels ideals de la fe i de la pàtria. Ha estat utilitzat des de postures ideològiques oposades, i invocat sobretot com a símbol de catalanitat. La seva eficàcia expressiva i el ressò social del seu conflicte li procuraren, ja en vida, una estima popular més personal que literària, en perjudici d'una valoració estrictament artística. Si la seva figura és, encara avui, objecte de debat, la seva obra ha adquirit la consideració de clàssica.
Jacint Verdaguer va ser heterodoxe, citicava la ortodoxia de la esglèsia i volia moderniçarla i actualiçarla i per això li van tirar. I va excomulgar.
Jacint Verdaguer i Santaló
Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença i del moviment romàntic (que s'estén al llarg del segle XIX), romanticisme que busca en el passat medieval, en la natura i en la parla popular els temes i l'expressió dels seus ideals estètics; Renaixença que persegueix la modernització.
Autor d'obres cultes d'una gran ambició, se serví de temes i formes populars per transmetre les idees del catalanisme conservador i del catolicisme del seu temps. Tornà a la llengua catalana el prestigi perdut d'un idioma de cultura, i, tot i els seus desequilibris, dugué a terme una obra perfectament coherent, al servei dels ideals de la fe i de la pàtria. Ha estat utilitzat des de postures ideològiques oposades, i invocat sobretot com a símbol de catalanitat. La seva eficàcia expressiva i el ressò social del seu conflicte li procuraren, ja en vida, una estima popular més personal que literària, en perjudici d'una valoració estrictament artística. Si la seva figura és, encara avui, objecte de debat, la seva obra ha adquirit la consideració de clàssica.
Jacint Verdaguer va ser heterodoxe, citicava la ortodoxia de la esglèsia i volia moderniçarla i actualiçarla i per això li van tirar. I va excomulgar.
Comentarios
Publicar un comentario